El treball d’un monitor de menjador, malgrat la precarietat del sector, és un treball vocacional, en el qual no tots els que l’exerceixen arriben a gaudir-lo i desenvolupar-lo plenament. A més d’una preparació adequada, es necessiten una sèrie de qualitats, que molts aporten, uns altres aprenen i alguns no arribaren a adquirir mai: paciència, sensatesa, escolta activa, perseverança, alegria, imaginació, energia,…entre altres. Si arribem a aprendre i assimilar el sistema de treball, el resultat que obtindrem dels nostres xicotets serà immensament gratificant.

En el Col·legi Públic de Xaló en “l’Escola de baix”, Antoñita és un exemple d’això. Ella explica que porta allí des que van fer el col·legi. Amb la seua àmplia experiència anima als seus xicotets comensals al fet que s’acaben el plat sense perdre la calma, aqueixa és la clau de la tranquil·litat de l’espai, malgrat el gran nombre de xiquets.

El treball d’un menjador no solament implica donar-los menjar o servir-los el menú, l’educació alimentària és fonamental. Per això cal ensenyar-los a ser autònoms, molts dels més xicotets encara no saben utilitzar els coberts, així és que cal fer-los practicar tots els dies una miqueta, encara que en moltes ocasions també cal seguir *ayudandoles fins que ells puguen aconseguir fer-ho sols.

En el temps posterior al moment del menjar, cal implicar-se en el joc, els xiquets han passat tot el matí elaborant activitats reglades amb els seus mestres i ara estan desitjant omplir el moment de diversió. El joc és molt important per a l’aprenentatge, els ajuda a sociabilitzar-se, a enfortir les seues habilitats i capacitats, a adquirir normes i enfortir la paciència i a resoldre problemes. Antoñita ho sap molt bé, per això recull la taula ràpidament per a poder jugar una estona amb ells.

Els jocs a l’aire lliure no sols són més divertits, també són més saludables i necessaris per als xiquets. Qualsevol activitat que els permeta respirar aire pur, serà realment important i valuós per a la seua salut. A més, el no utilitzar cap mena de material més que la seua imaginació, serà una magnífica manera de desenvolupar la seua creativitat. Els xiquets han d’aprendre que qualsevol joc és possible sense necessitat de tindre moltes coses.

Però el temps quan l’estem passant bé, vola! Sona la música, els xiquets han de tornar a la seua classe o marxar-se a les seues cases. Ha finalitzat la jornada laboral per a Antoñita i molts altres monitors, encara que el treball ben fet sempre té recompensa.

Malgrat la pandèmia, impossible no correspondre a aquestes efusives mostres d’afecte. Els monitors de grups bambolla formen part d’ell, i igual que els seus mestres estan exposats diàriament als perills que això comporta. Una abraçada de “els seus xiquets” a Antoñita li serveix per a pal·liar tot el negatiu al que s’exposa, i com ella, centenars de monitors, que enguany els ha tocat viure una situació molt complicada.

Comparte esta noticia

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Noticias Relacionadas: